Xavier Vinyals Capdepon és un conegut empresari català, fill de Ramon Vinyals (històric militant d’ERC), persona molt coneguda a les Terres de l’Ebre perquè ha estat anys presentant el projecte SERCOSA a molts representants, tant polítics com socials. Parlem al seu despatx de Barcelona, per conèixer qui administra l’empresa SERCOSA, una de les diverses empreses del Grup FROM INVERSIONES ENERGÉTICAS, especialitzat en el sector de la producció d’energia.

Xavier, que ha estat cònsol de Letònia i president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, és qui porta ara les empreses familiars, i entrem ràpidament en matèria: “SERCOSA és una empresa familiar catalana que ha construït, entre altres tipus d’instal·lacions, 25 centrals hidroelèctriques (19 al riu Ebre). Forma part del grup FROM INVERSIONES ENERGÉTICAS, SL, (FROM), ja que, per transparència i operativitat, per a cada projecte es crea una empresa diferent per donar-li personalitat pròpia. I en el cas de les tres centrals hidroelèctriques projectades a l’Ebre (a Tortosa, Benifallet i Garcia), l’empresa creada es diu SERCOSA”

Som una empresa familiar catalana amb experiència. Al riu Ebre ja hem fet 19 centrals hidroelèctriques, de les 25 totals

PREGUNTA: Com explica que hagin passat 25 anys des que SERCOSA es presenta a l’Ebre dient que vol invertir i encara no ho ha pogut fer a dia d’avui?

RESPOSTA: Aquesta pregunta s’hauria de fer a les administracions implicades, en aquest cas el Govern d’Espanya i la CHE, que són qui tenen les competències. Nosaltres, com a empresa SERCOSA, vam presentar uns projectes, com pot fer tota empresa.

Quan estàvem realitzant l’estudi per a solucionar la manca d’una làmina constant d’aigua a Tortosa, va aparèixer el projecte de la Generalitat de Catalunya que pretenia fer navegable el riu des de Flix fins a la desembocadura. Fins ara, aquest objectiu només s’ha pogut aconseguir molt parcialment, ja que només es pot navegar elevant la làmina de l’aigua, no dragant. Podem posar exemples de molts rius europeus.

El que natros volíem era elevar la làmina d’aigua i a la vegada produir energia renovable, i per això vam presentar tres demandes concessionals l’any 1997. Des de llavors fins ara hem superat totes les actuacions administratives exigides per la llei. Només ens falta, i no hem parat de reclamar-ho, que ens donin la concessió. Una concessió que, per ser centrals de més de 10MW, correspon al Ministeri de Transició Ecològica -com es diu ara-, la seva resolució final. És d’interès general, i fa 25 anys que l’estem esperant, certament…

No executarem mai els projectes si el territori no hi està d’acord molt majoritàriament. Però sí ho farem si la resposta social és favorable

PREGUNTA: Ja estudiaven fer el riu navegable quan la Generalitat presenta el primer estudi?

RESPOSTA: Efectivament. En aquells anys recordo que ja en parlàvem també amb un enginyer tortosí, David Català. Coincidíem, perquè és evident, que per fer del riu Ebre un riu navegable el que cal és elevar el cabal, una inversió molt més rentable que la de dragar-lo cada any. Seria bo saber els números d’aquest dragat i comparar-los amb el rendiment obtingut.

P: El projecte que té SERCOSA per al tram català del riu Ebre ha canviat en aquest temps?

R: El projecte és el mateix de sempre, però aportant millores tècniques. Som una empresa que produeix energia renovable, i escollim Tortosa, Benifallet i Garcia no per casualitat, sinó per fer a la vegada el riu navegable. I com deia, només hi ha una fórmula: elevar la làmina d’aigua per crear una altura suficient per navegar, mantenint sempre la mitjana del riu en un cabal equivalent als 400m3 per segon.

P: Trien les tres localitzacions per combinar producció d’energia amb navegació fluvial?

R: És evident. I això és possible amb els assuts fluents, és a dir, petites preses de reduïdes dimensions que no retenen, ni el pas de l’aigua ni tampoc de sediments. No són embassaments. Amb les centrals hidroelèctriques sobre assuts, als tres llocs escollits, aconseguim dos objectius: produir energia neta al mateix temps que faciliten la navegació fluvial des de la desembocadura fins a Flix.

El criteri tècnic utilitzat es basa en mantenir una làmina uniforme del riu, com en tots els rius europeus. La cua d’aigua que genera l’assut, el que se’n diu ‘remanso’, facilita la navegació en centenars de metres o quilòmetres, depenent de la pendent. Un ‘remanso’ s’encadena d’un assut a l’altre. En el cas de la desembocadura, des del mar fins la quota zero del riu, no hi ha problema, o el problema és un altre, tot i que de fet és on es navega més. Però a partir de l’assut de Tortosa-Campredó, des d’on generem el primer ‘remanso’ que arriba fins a Xerta, connectem amb un altre assut, en aquest cas ja existent. I el mateix més amunt al de Benifallet, on creem un nou ‘remanso’ que ens porta fins a Garcia, i finalment el mateix fins a Ascó. I també allí ens trobem un nou assut ja existent que pot fer navegable el riu fins la resclosa de Flix.

Veure passar l’Ebre per casa teua és una riquesa, però protegir-lo és també saber-lo aprofitar… Els assuts ajudaran a viure de cara el riu i millorar-lo

P: El Govern de la Generalitat té alguna cosa a dir?

R: Com hem dit, correspon al Ministeri de Transició Ecològica la resolució dels projectes. Catalunya, un cop més, no té competències per decidir sobre el seu propi territori. Davant d’això ens cal fer dos coses: insistir davant l’administració competent, però també interpel·lar al territori.

Com a empresa volem guanyar diners creant electricitat, però per fer aquestes centrals hidroelèctriques cal estabilitzar una làmina d’aigua que entenem que aportaria moltes millores que beneficiarien a tothom. Per això tenim clar que hi ha un requisit que és determinant: és el territori qui ha de decidir què vol fer i què no vol fer. Nosaltres mai executaríem els projectes si el territori no està d’acord majoritàriament.

Invertirem si el territori vol apostar per aquest model de riu navegable,  rentable i de qualitat. L’hem estudiat i és viable, però són les administracions, i aquí sí que intervé Generalitat, qui ho han de voler fer. Però en tots els supòsits creiem que el territori ha de ser protagonista i ha de decidir el seu futur, perquè sinó ho fa, és la resta de la conca qui se n’aprofita, quan al tram català del riu Ebre hi ha les millors condicions per fer les dos coses: produir energia i navegar.

P: La producció d’energia hidroelèctrica és competitiva en el nou context energètic?

R: Sí, és competitiva. I també és una de les energies més renovables que hi ha. Davant del canvi climàtic, un fet incontestable i evident és que la generació d’energia renovable és vital pel present i pel futur de la terra i dels éssers que hi vivim. Sense sostenibilitat no hi ha futur, i per això el nostre projecte prioritza la sostenibilitat mediambiental.

P:  Què diria a qui encara desconfie del projecte?

R: Jo no soc ningú per alliçonar a ningú, però sí m’atreviria a fer una reflexió: si es té la riquesa que suposa tenir el riu Ebre passant per casa teva, protegir-lo també és saber explotar-lo positivament. I crec i estic convençut que els assuts són la millor aposta d’inversió. De ben segur que ajudarien a viure més de cara al riu, i evitarien que en determinades zones encara hi hagi brutícia, algues, aigües subàlvies, mosca negra o manca de manteniment i accés per al seu bon ús social.

P: La inversió que promouen és cent per cent privada o compten amb la participació pública?

R: Nosaltres apostem per una inversió privada. Sempre hem dit que volem invertir 125ME i que no depenem de subvencions. Per altra part, també diem que si ara l’administració vol participar, segur que trobarem fórmules per a fer-ho.

P: Hi ha beneficis col·laterals per al territori més enllà de la inversió i els llocs de treball?

R: Miri, quan es va posar en marxa la central hidroelèctrica de Xerta, vam aconseguir que moltes llars de Xerta, Aldover, Roquetes, etc., tinguessin electricitat assegurada, ja que fins llavors tenien molts talls de subministrament. Tanmateix, produir energia renovable ja és un guany pel territori. I pel que fa als llocs de treball, dels que s’encarrega el delegat Joaquim Vallés, prioritzarem tenir empreses subcontractades locals, ja que la nostra intenció és comptar amb elles en la mesura de les possibilitats.

Però també hem de dir que un cop acabades les obres, que duraran entre 2 i 3 anys i abordarem simultàniament, com que l’explotació de les centrals està molt informatitzada, no es necessitarà molt de personal.

Com que portem esperant 25 anys ens hem guanyat la credibilitat i qui ens coneix sap que sí estem disposats a invertir en aquest territori

P: L’aposta per la navegació és una derivada que depèn només de les administracions o també hi podrien participar?

R: Depèn dels ajuntaments i dels governs, i tant de bo que fos només del català qui ho pogués decidir. La nostra tasca no és menor i consisteix en crear les bases necessàries per a permetre aquesta navegació, però tot el referent a la navegabilitat no és una qüestió nostra.

P: Però SERCOSA, o el Grup FROM, plantegen també invertir en el projecte de canal de navegació entre Amposta i La Ràpita. Ho veuen possible?

R: Si el riu té una estabilitat fixa, el territori pot fer apostes com aquesta. És una derivada que hem estudiat. El canal existeix, és de l’Estat, i permetria navegar entre Amposta i La Ràpita, permetria l’entrada i sortida de vaixells connectant el riu amb la badia dels Alfacs. Vam presentar un estudi perquè se’ns va demanar i s’està fent, però no és el nostre negoci.

P: Quina resposta espera ara de la gent davant la nova oferta d’inversió? Assistim a un “o ara o mai”?

R: Més que plantejar-ho així, a mi el que m’agradaria, després de tants anys, és saber i preguntar quines actuacions i inversions s’han fet per viure del riu. Nosaltres ho volem fer i estem disposats a fer-ho. Hem esperat 25 anys i aquest fet ja ens dona credibilitat que estem disposats a invertir decididament al territori.

P: I la CHE, l’Estat, la Generalitat i els partits polítics, com es podrien implicar més?

R: No hi ha una resposta comuna per a tots els actors. Hi hauria una resposta individual per cadascun. La CHE ha de mirar més aigües avall d’Aragó. L’Estat, actuar amb criteri i no amb seguidisme de la CHE. I la Generalitat, aportar un suport creixent com ha passat els últims 10 anys. Confiem en el seu suport també ara, en un moment decisiu.

El que sí és cert és que, com més ens apropem al territori, millor rebuda trobem, i això es nota molt als ajuntaments i als consells comarcals. Per això continuem pensant que les decisions del territori s’haurien de prendre des del territori, i ara és un bon moment per fer-ho tots a una.