SERCOSA. Tortosa.
L’any 2022 pot convertir-se en “L’any del SÍ al creixement econòmic”. El punt d’inflexió que clarament pot revertir la situació de subdesenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, durant dècades a la cua dels indicadors econòmics de Catalunya. “Sense més població no hi pot haver creixentment, i per créixer necessitem més població”, ha sentenciat recentment Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia de la URV al Campus de les Terres de l’Ebre. “Per a que torni el talent que marxa calen llocs de treball especialitzats i amb perspectives de futur”, deia fa pocs dies una ponència que estudiava el fenomen del despoblament.
En aquest context, sembla però que darrerament les coses comencen a canviar de tendència. Fa unes setmanes es presentava el projecte industrial de Kronospan (que comprarà tots els terreny del polígon Catalunya Sud), i ara s’afegeix el renaixement -25 anys desprès- de la proposta del Grup FROM ENERGIES per mig de la seua empresa SERCOSA.
Però hi ha més indicadors que marquen tendència a l’alça, com si amb la pandèmia s’hagués tocat fons i estesem davant d’un punt d’inflexió. Són els primers ‘brots verds’ que poden indicar que, ara sí, s’està agafant la senda del creixement. D’exemples ja se n’acumulen uns quants.
La restauració està vivint un esclat. Per trobar un restaurant lliure en cap de setmana a la regió de l’Ebre cal fer la reserva en molt antelació. Hi ha plens de gom a gom a molts restaurants del territori, i la gastronomia ebrenca té ja un altíssim prestigi nacional, estatal i fins i tot internacional. La gran varietat i qualitat dels productes quilòmetre zero converteixen les Terres de l’Ebre en una experiència única a nivell culinari, i els vins de la DO Terra Alta l’acompanyen al mateix nivell o superior, sense parar de guanyar premis de prestigi mundial.
El cicloturisme també està creixent exponencialment (com ho ha fet els últims el turisme de natura amb l’observació d’ocells), de la ma de la Via Verda, que té dipositats en els fons Nex Generation grans expectatives d’un major creixement, del que també es beneficiaria la ciutat amb més quilòmetres de muralles medievals de l’Estat: Tortosa.
La indústria ha de ser però el gran motor que cal reactivar. A la ja comentada inversió de Kronpospan, cal afegir la de Florette (transformació de productes agroalimentaris), el renaixement de la indústria del moble a La Sénia i també a Amposta (amb Antaix 2), a més d’altres projectes a Gandesa i altres ciutats del territori.
Sense oblidar que en el sector energètics, a més de receptors, podem ser productors que també recullen els beneficis de la generació elèctrica, com ja tenen damunt la taula les comunitats de regants per instal·lar 100km de plaques solars tapant els seus canals de reg. O la gran central també hidroelèctrica, la més gran del món, que avança pas a pas i que està projectada entre Riba-roja d’Ebre i La Fatarella.
