SERCOSA. Tortosa

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa va publicar un estudi l’any 2007, apostant amb determinació per potenciar la navegabilitat del riu Ebre en el tram català, i convertir les Terres de l’Ebre en un referent del turisme fluvial. En l’estudi es proposava que calia elevar la làmina d’aigua del riu Ebre uns 2 metres més a tot el tram, a partir de la construcció de tres assuts, executats per les mateixes empreses que promouen les tres mini-centrals hidroelèctriques que proposa SERCOSA.  L’estudi pretenia, ja llavors, generar debat davant la societat per obtenir el seu recolzament.

També quantificava els costos de les obres complementàries per millorar el projecte navegabilitat ja executat, i el xifrava en 40 milions d’euros, puntualitzant que era un plantejament “de màxims”, on es prèvia la construcció de les següents 26 noves actuacions de millora: 8 embarcadors (1’4ME), 12 mini ports esportius (4,3ME), 2 ports esportius (7,2ME), i finalment 5 ports tipus marina seca per guardar les embarcacions (26ME). Unes inversions que la Cambra considerava que s’amortitzarien en 5 anys, gràcies a l’increment del PIB que generaria la nova navegabilitat, amb la previsió de 30.000 usuaris i 150 llocs de treball el primer any, que anirien creixent fins les 855 lloc de treball en cinc anys.

L’estudi concloïa que el riu “és el revulsiu per avivar l’economia de les TE”, subratllava que “el model és viable”, i també deia que “la millor manera de protegir el riu és mitjançant un aprofitament econòmic que faci indispensable el manteniment d’un riu en impecable estat”. I la forma d’aconseguir-ho era, i és, apostar per un encadenament d’assuts per generar una làmina d’aigua sigui constant, ja que a la vegada s’aconsegueix perquè “una garantia de protecció ecològica  i mediambiental durant tot l’any”.

Val a dir que “la part ecològica” ja constava llavors com un tema que l’estudi de la Cambra destacava com un dels puntals. Deia per exemple que la urbanització dels marges del riu en sortiria guanyant, tal i com posteriorment ha succeït i s’ha demostrat als fronts fluvial de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, i amb excel·lents resultats. Tant pels elements integradors que s’han fet servir (troncs de fusta de pi), com per l’ús públic massiu i creixent d’un espai ara molt aprofitat per al lleure de la gent. Una clara millora mediambiental que elimina els abocaments incontrolats i la brutícia que s’acumula en determinats punts. Unes millores que per a la Cambra també son de salubritat i sanitàries, restaurant hàbitats per a un millor desenvolupament de la flora i la fauna de l’entorn. I a més a més, subratlla l’estudi, faria innecessaris “els dragats continus i indiscriminats” que el govern de la Generalitat porta vint anys finançat.

Protecció i sediments

L’estudi de la Cambra també es pronuncia sobre dos temes que van aparèixer durant el període d’al·legacions al projecte. Així, en relació als suposats sediments que retindria un assut, subratlla el que és una evidència: la retenció és zero, perquè no es tracta d’un  embassament o presa de gran dimensions.

Pel que fa al mol·lusc bivalve que es troba al fons del riu Ebre, la margaritífera auriculària, que l’annex IV de la directiva europea d’espècies i vegetals obliga a protegir de forma estricta, la Cambra sí reclama que aquesta protecció sigui indispensable. Una protecció ja assumida per l’empresa SERCOSA, que ja ho va posar en pràctica, demostrant-ho amb fets, al construir la central de Xerta. En aquella ocasió es va comprovar que de les 27.950 nàiades trobades (en una immersió feta per un equip de bussos i biòlegs), únicament van aparèixer 78 margaritífera auriculària, les quals van ser traslladades a un altre lloc del riu per a la seua protecció i supervivència.

A més, dons canals de navegació

L’estudi de 2007, que es pot consultar encara a la pàgina web de la Cambra, també inclou en el seu disseny la construcció de dos canals de navegació per unir el riu Ebre amb el mar, el ja conegut des d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita, i el de l’Aldea fins l’Ampolla. Uns canals que també podria assumir la inversió privada, sempre segons la Cambra, i que SERCOSA també ha estudiat per encàrrec. “Un somni”, deia l’estudi, que podria ser realitat, i que torna a posar-se damunt al taula al 2021.

La Cambra també posava en valor una dada important: no es reclamen ni diners ni inversions a l’administració, ja que la inversió en els assuts i les centrals son privats, a van càrrec d’una empresa que llavors ja portava més de deu anys insistint en que volia invertir. L’únic que si és demana a les administracions era en aquell moment, “claredat, seguretat jurídica i simplificació administrativa”, creuant una finestreta única per al projecte. Un espai que mai es va arribar a realitzar, i que tampoc la Cambra va crear en les successives junts que s’han anat substituït.