PREGUNTA: Porta molts anys presentant a molta gent del projecte SERCOSA. Quin balanç fa?

RESPOSTA: La gran majoria d’interlocutors el reben positivament. Per exemple, els dirigents dels diferents partits polítics, sempre s’han posicionat dient que hi estan d’acord, i han signat fins i tot cartes de suport com a càrrecs executius.

I el mateix quan he parlat amb els sindicats, les organitzacions empresarials o el món universitari. El retorn al projecte SERCOSA sempre ha estat d’estar-hi clarament d’acord. Sóc d’aquí i per això dic que pocs projectes d’aquesta envergadura han reunit tanta unanimitat.

Sense anar més lluny, el del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, l’òrgan principal de consens per a aquest tipus d’actuacions, nascut de l’IDECE precisament per a expressar i fer palesa quina és l’opinió de tot el territori en determinats temes, ho va aprovar per unanimitat.  Més no es pot demanar, ja que estem parlant de l’ens on estan presents tots els representants polítics, econòmics i socials de les quatre comarques de l’Ebre.

P: L’any 2007 la Cambra de Comerç de Tortosa també va reclamar la inversió. El suport es manté?

R: Sí. Estem contents de què moltes administracions locals, comarcals, i les entitats socioeconòmiques, ens hagin donat suport. Ara volem posar en valor tots aquests suports, ampliar-los si cal, i reiterar-los si és necessari, per a fer-los servir a l’hora d’impulsar plegats una inversió que seria molt valuosa per al territori.

Hem patit silenci administratiu. Em pregunto què hauria passat si els projectes s’haguessin de fer a Aragó enlloc de a Catalunya

P: A què atribueix tants anys d’espera?

R:  Sempre hem anat de cara i hem parlat amb tothom obertament. Som transparents i no ens hem negat mai a parlar amb ningú perquè estem convençuts que el projecte és bo. El motiu pel qual han passat els anys sense passar a l’acció és que, certament, també hi ha hagut algun retorn negatiu en forma de silenci administratiu contra el que no hem volgut posicionar-nos, almenys fins ara. M’estic referint al Ministeri de Transició Ecològica i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Hi ha una dada certa que és inexplicable: uns projectes de centrals hidroelèctriques presentats l’any 1997 van haver d’esperar disset anys, fins l’any 2014, per tal que les autoritats competents rebessin presencialment els promotors d’uns projectes tan
importants. Si aquests projectes s’haguessin tingut que materialitzar a la comunitat veïna de l’Aragó, hauria passat el mateix? Em pregunto si la CHE hauria actuat igual…

I en aquest retorn negatiu també posaria a la Generalitat, que si bé no té competències en la gestió del tram final del riu, cosa que d’altra banda considero molt greu, va realitzar informes no positius sobre els projectes a l’entorn de l’any 2000.

Val a dir però que els darrers anys la seva posició ja ha canviat, malgrat que encara hi podria haver tècnics que no veuen clar algun determinat aspecte i podrien posar traves, emparant-se en una suposada posició contrària del territori que ara volem esbandir. Una cosa és que hi hagi sectors minoritaris que posen alguna objecció, i l’altra, l’opinió majoritària del territori que ara hem de tornar a posar en valor tots plegats.

P: Com s’explica l’actuació de la CHE?

R: Pensa en clau d’Aragó. La CHE té els avantprojectes des de l’any 1997 i l’únic que hauria hagut que fer és enviar un informe, no vinculant, al Ministeri, per a que en última instància sigui aquest qui doni la concessió, o no. Però sempre de forma argumentada, la qual cosa et dona opció a readaptar el projecte o a respondre a la resolució. Pel que ens afecta a nosaltres, podem dir que sí hem passat tots els tràmits administratius corresponents, tot i que a la pràctica ens ha servit de poca cosa perquè no hem obtingut resposta del Ministeri.

Davant d’aquest bloqueig, estem convençuts de què, si el territori també ho reclama, tenim una nova oportunitat, i més força encara, perquè la CHE no tingui més remei que tramitar-ho, i que finalment el Ministeri s’hi pronunciï. Per això creiem que és un objectiu de tots carregar-nos de raons per resoldre aquesta paràlisi d’una inversió molt important per a totes les parts.

I de retruc, també podem aconseguir que el Go-vern de la Generalitat tingui més raons per sumar-se al que hauria de ser un clam, fins aconseguir el desenllaç desitjat.

Demanem a tothom que vulgue donar suport que ompli el formulari que trobarà al web de SERCOSA

P: I quina és ara l’estratègia a seguir?

R: La novetat és que ara volem posar en valor, si cal més obertament, tots els aspectes positius que té el projecte per al territori. Volem que la gent conegui al detall què és això del projecte SERCOSA, i per això ens obrim a tothom amb aquesta campanya de divulgació.

Cal analitzar les qüestions mediambientals? Doncs fem-ho. Tots sabem a aquestes alçades que la producció d’energies renovables ja és i serà vital i necessària, si volem mantenir el nostre planeta. Cada dia més gent i més
països ho tenen més clar.  Nosaltres podem produir energia renovable mitjançant centrals hidroelèctriques, que és una de les maneres més ecològiques per generar energia renovable.

Una vegada explicat això al màxim i tant a fons com segui necessari, també podem parlar d’altres factors mediambientals. Les tres minicentrals que vol construir SERCOSA de fa anys al tram català del riu Ebre van sempre lligades a mesures ambientals com la neteja de vores del riu, la retirada de totes les deixalles que tanta mala imatge donen, o contribuir a resoldre i reduir el problema de la mosca negra, entre d’altres patologies del riu. O crear espais de formació mediambiental.

Però a la vegada cal valorar un tema no menor: la gran millora econòmica que suposa per al territori les derivades del projecte. La Cambra de Comerç de Tortosa va fer un estudi en què es quantificava en uns 8ME l’augment de la facturació dels sectors afectats durant els primers anys, i amb més augment de negoci els anys posteriors. A més a més, aquestes inversions aniran acompanyades del clar augment de mà d’obra, a banda del personal necessari per a les empreses vinculades.

P: Com a ebrenc, valori allò que considera més important del projecte

R: Crec que hi ha dos qüestions molt importants. Una, la producció d’energia renovable. I després destacaria l’activació d’un nou eix, la nova Via Blava. Tenim la Via Verda que cada cop reuneix a més persones i més negocis. I les Terres de l’Ebre és l´únic lloc a Catalunya que podem fer i practicar el turisme fluvial al llarg d’un trajecte de desenes de quilòmetres. Estic convençut que aquest turisme fluvial encara unirà més les quatre comarques ebrenques, ja que el riu és el nostre element de cohesió per excel·lència, i actuarà com l’Eix de l’E-bre, la C12. La Via Blava generarà grans oportunitats de negoci i també generarà més relació entre les Terres de l’Ebre.

Però clar, s’han de posar les bases, i aquestes, com ho tenen els països europeus, passen per acceptar que és necessari elevar la làmina de l’aigua per aconseguir una navegació estable i de garanties, amb una temporada turística llarga almenys de març a octubre, com el riu Mosel·la.

P: La producció d’energia hidroelèctrica, en el context d’un territori que ja produeix molta energia, com encaixa?

R: Encaixa perfectament perquè l’energia hidràulica és la més ecològica de les energies. I aquí, m’agradaria fer una petita reflexió.   S’ha de diferenciar entre preses i assuts fluents. Les preses tenen capacitat de retenir l’aigua (cas de Mequinensa), però els assuts fluents no tenen aquesta capacitat, com es demostra per exemple en el cas de l’assut de Xerta, un assut fet fa molts anys i que permet, per altra part, el creixement econòmic de Delta gràcies a la construcció dels dos canals de reg, el de l’esquerra i el de la dreta. També permet generar electricitat, o navegar perfectament aigües amunt.

P: Està SERCOSA preparada per tirar endavant el projecte de forma immediata?

R: Us puc assegurar que SERCOSA fa 25 anys que està preparada per tirar endavant el projecte. A més, si després de 25 anys defensem els beneficis d’aquest projecte és que sempre ho hem volgut tirar endavant.