Les dades energètiques.
SERCOSA. Barcelona.
SERCOSA té presentats els tres projectes (un a la Ribera d’Ebre, i dos al Baix Ebre) per separat, si bé ha demanat la unificació dels tres expedients per evitar nous retards. La inversió total per fer les tres centrals hidroelèctriques suma 99 milions d’euros, 57 dels quals serien en obra civil (19ME per cada assut). Hi ha demanats 400m3/s de cabal d’aigua a la CHE per a cada central, i quan es confirmen els avantprojectes derivaran en projectes constructius. La CHE ho ha de traslladar al Ministeri i aquest és el que dona llum verda.
En aquest context de període d’espera SERCOSA ja té previst que les obres les dugui a terme una enginyeria que depèn del mateix grup inversor, FROM & INYPSA, i també preveu que hi participen “constructores locals”. Serà el Delegat Joaquim Vallès qui s’encarregarà de la corresponent tria i selecció. Val a dir que la inversió generarà més de 800 llocs de treball durant els 3 anys en els que es preveu desenvolupar la inversió.
Energia per a 72.000 famílies
La producció d’energia que generaran les tres mini-centrals hidroelèctriques serà equivalent a la que consumiren 72.000 famílies en un any. La potència de cadascuna, en megawatts (MW) és d’onze per a Garcia i quinze per a les de Benifallet i Tortosa-Campredó, amb una mitja de producció de 50, 70 i 70 GW. Les tres hidroelèctriques estalviaran una contaminació equivalent a 218.997 milions de quilos de C02 a l’any.
De la inversió també es coneix la procedència dels equips electro-magnètics, per als que es destinaran 33ME a cada central. Seran turbines Bulbo de 200 m·/segon, amb generadors de la marca Alstrom amb seu a Barcelona. Val a dir que aquesta maquinària és de llarga durada i pot estar-se utilitzant fins a set dècades.
Assuts i embassaments.
SERCOSA. Barcelona.
Un assut no és un embassament. L’assut és, com recull Viquipèdia, una presa “de reduïdes dimensions”, una “obra de poca alçària construïda transversalment en un riu per fer pujar el nivell” de la làmina d’aigua. En canvi un embassament és “una obstrucció en el jaç d’un riu que tanca el seu llit”. A les Terres de l’Ebre això és molt fàcil d’entendre perquè de fa segles està construïda l’Assut de Xerta a Tivenys, d’on arrenquen els dos canals de reg que produeixen riquesa a tot el delta de l’Ebre.
Els assuts tenen alçades variables i el més habitual és que siguin de formigó, tot i que ja hi ha tecnologies on els assuts poden ser flotants amb materials alternatius. És una opció a estudiar, però el projecte SERCOSA es basa en construir a Garcia, Benifallet i Tortosa-Campredó, el mateix que a l’assut de Xerta, amb una central hidroelèctrica feta fa pocs anys i que és el gran banc de proves que es pot visitar.
El nou nivell del riu
L’alçada dels nous assuts serà inferior a la de Xerta, que és de 5’4 metres, i són variables segons l’emplaçament escollit. A Benifallet i Garcia l’alçada serà de 4’3 metres, i a Tortosa-Campredó de 3’3 metres. Totes vinculades generen una làmina d’aigua al riu equivalent al nivell que tindria el pas d’un cabal de 400m3/s, uns 2’5 metres d’elevació (actualment la navegació només està permesa per a embarcacions amb un calat d’1’5 metres).
En el cas dels assuts de Garcia i Benifallet es faria l’assut amb formigó, però en el de Campredó, que té un pendent inferior, s’estudiarà la utilització d’un material alternatiu, el cautxú inflable, que permetria instal·lar comportes inferiors. Si fos així qui subministraria aquest material seria l’empresa Quingdao Hua Chen Industrial Technology de la República Xina.
Les tres centrals, com la Xerta, inclouen la construcció d’una enclusa per a la navegació fluvial, d’una escala per al trànsit dels peixos i d’un pas per a canoes o caiacs. No totes són exactament iguals, ja que es busca la millor solució per a cada cas, ajustant-se a les característiques del paisatge, però es busca el menor impacte tal i com es va fer a Xerta, dissimulant al màxim la presència de la central transformadora, pràcticament invisible.
