El projecte que SERCOSA va presentar l’any 1997 per a les Terres de l’Ebre, i que torna a posar damunt la taula 25 anys després, és molt senzill: proposem als ciutadans del territori aprofitar el riu en el seu últim tram (el tram català que va des de Riba-roja d’Ebre fins la desembocadura), d’una forma intel·ligent, productiva i el més sostenible possible en termes mediambientals. Vinculant la producció d’energia neta -una estratègia i sector de futur-, amb el turisme fluvial de qualitat i de major envergadura del practicat fins ara. Perquè pensem que si entre tots no sabem posar en valor el pas del riu Ebre per la vintena de municipis que hi estan en contacte directe, seran altres regions de la conca, riu amunt (entre Saragossa i Mequinensa hi ha set assuts, i més de dos-centes a tota la conca), les que es quedaran amb la riquesa present i futura, en detriment del sud de Catalunya.

La forma de fer-ho és construint tres mini-assuts, molt semblants a la que fa segles està construïda a Xerta, instal·lant també centrals hidroelèctriques com la que ja té de fa anys aquest municipi del Baix Ebre. Són obres d’interès general de l’estat al ser superiors als 10MW. SERCOSA vol fer a Tortosa-Campredó (11MW), Benifallet (15MW) i Garcia (15MW), el mateix que té Xerta (18MW). Per beneficiar directament les poblacions afectades, i amb elles a tot el territori, també com passa amb l’assut que creua l’Ebre en diagonal en els tres cents metres que uneixen els termes de Xerta i Tivenys, des d’on naixen els dos canals de reg que creen tota la riquesa del delta de l’Ebre, tant a nivell agrícola, com turístic i igualment mediambiental.

I és aquests tres nous assuts, localitzats estratègicament, i complementats pels ja existents a Xerta i també a Ascó (el que eleva l’aigua del riu per a que les centrals d’Ascó puguin captar l’aigua de refrigeració), creen i encadenen una nivell del riu de més de dos metres d’elevació sobre l’actual làmina d’aigua del riu, que converteix la navegabilitat de l’Ebre en un atractiu de primer ordre a nivell de turisme nacional i internacional. Les Terres de l’Ebre tenen així la gran oportunitat d’un projecte de futur, viable i solvent, si es canvia la concepció de que per navegar el que cal és elevar el nivell de l’aigua, enlloc d’invertir de forma permanent en el dragat (on s’han invertit desenes de milions d’euros).

SERCOSA proposa invertir en aquest projecte (assuts i centrals), més de 125 milions d’euros des de la iniciativa privada (a Saragossa es va fer amb diner públic). A banda, segons la Cambra de Comerç de Tortosa, caldria invertir 40 milions més en infraestructures de navegació al riu, que aportarien nous ports esportius i instal·lacions de qualitat per cadascun dels municipis. Una inversió que es podria amortitzar (segons càlculs de 2007), en no més de cinc anys, arran de l’augment de la renda dels sectors directament implicats i els vinculats (8ME a l’any). I tot plegat acompanyat de la creació de no menys de 850 llocs de treball durant els tres anys que durarien les obres.

Si les Terres de l’Ebre fan aquesta aposta decidida ara, al 2022 comencen les obres, i al 2025 estan acabades. I L’Ebre generarà cada any l’energia renovable més neta per a més de 72.000 famílies, i potser serà llavors -més endavant, en una segona fase, quan la següent generació haurà de pensar si s’atreveix a convertir també en navegable el canal de navegació Carles III entre Amposta i La Ràpita (uns segles desprès de projectar-se), per convertir el turisme de navegació no només en fluvial i marítim, sinó interconnectant-los tots dos. I amb l’opció de fer el mateix entre l’Aldea i l’Ampolla, potser encara un somni per al que cal preparar-se anant pas a pas.